';


SOSTENIR

 

SOSTENIR… m’agrada pronunciar aquesta paraula en veu alta, deixar que ompli la boca i ressoni dins meu per poder percebre tota la seva importància…SOSTENIR.

S’escriu  molt sobre deixar anar, no enganxar-se al passat i pensar en positiu. No dic que això no sigui important, però és essencial aprendre a sostenir la nostra història. No es tracta de girar la cara al dolor o al patiment viscut, no es tracta de fer veure que no ha passat, es tracta de mirar-ho sense deixar que ens envaeixi, mirar-ho amb respecte, comprensió i compassió.

Tots hem viscut moments complicats en la nostra vida, és important aprendre a veure’ls amb amor i ser conscients que ens han portat al moment present. Som aquí i estem on estem gràcies a les nostres experiències.

Viure el present sense haver fet una mirada amorosa al nostre passat, sense deixar que aquest s’assenti dins nostre i el puguem sostenir, no es viure plenament el present, és ficar-nos una màscara i no assumir la nostra realitat.

És important saber que el que hem viscut forma part de nosaltres i cal seguir endavant sense ràbia ni tristesa, vivint conscientment cada instant de la nostra vida.

Leave a reply