';


SÓC FEMINISTA

Sóc feminista. I m’agrada maquillar-me, depilar-me, posar-me vestits curts i llenceria fina. Ser feminista no té res a veure amb això, té a veure amb entendre la dona tal com és, entendre-la com a persona. Té a veure amb l’empatia i el respecte.

I m’agraden els homes. I sé que no tots els homes són uns maltractadors, però hi ha molts homes inconscients, expliquen acudits, fan bromes absurdes o fan comentaris sobre el cos de les dones. No se si són conscients que aquests comentaris fan mal, són degradants i humiliants.

Ningú hauria de tocar a una altra persona sense el seu permís. I hi ha mirades que toquen, mirades que despullen. Aquestes mirades són una invasió al cos, a la intimitat, al jo més profund. Són una agressió.

També hi ha homes inconscientment prudents (per dir-ho d’alguna manera). Homes que callen quan escolten això, homes que no ho pensen però no tenen prou valentia per dir que això no és just.

Crec fermament que cal apoderar les dones, però sense homes amb una visió més amplia de la feminitat i la masculinitat no farem res.

La societat necessita homes valents que diguin prou, homes capaços de dir el què pensen, homes que no riguin d’acudits denigrants per les dones. Necessitem homes que entenguin que un vestit és senzillament un vestit, que no és una insinuació ni una provocació. Necessitem homes capaços de dir als seus congèneres això no és just, això no fa gràcia, això és una agressió.

A casa nostra estem educant dos nens perquè siguin dos adults capaços de respectar a tothom, d’entendre que un no és un no i prou és prou. Que siguin dos adults que puguin defensar fermament els seus ideals.

Leave a reply