';


REFLEXIONS: AUTOESTIMA I XARXES SOCIALS

Sóc conscient que és un tema del què s’ha parlat molt i se seguirà parlant. Jo hi vull aportar la meva reflexió a través d’una experiència personal.

Avui en dia la majoria de nosaltres tenim comptes a Instagram i Facebook on publiquem fotos de la nostra vida, compartim frases que ens semblen importants o interessants. És a dir, fem un reflex del que som, del que voldríem ser o del que volem que els altres pensin que som. Quan és un reflex real nostre em sembla una bona manera d’obrir-nos als altres i compartir les nostres experiències.  És més dubtós quan mostrem el que voldríem ser o el que volem que els altres pensin que som, aquest seria un altre tema de reflexió.

En aquestes xarxes socials hi acostumem a agregar amics, coneguts i fins i tot desconeguts (i sí, seria una altra reflexió).

En el meu cas, per circumstàncies de la vida, hi ha persones que van deixar de ficar “likes”al que publicava, ja fos personal o professional. Primer em va sorprendre. Després em va fer mal. Però he pogut elaborar-ho, acceptar-ho i deixar-ho endarrere. I aquí ve la meva reflexió: si tingués 18 anys, o fins i tot menys (sabem que molts menors tenen comptes, i sí aquest també seria un altre tema de reflexió ), que passaria amb la meva autoestima? Com em sentiria si de sobte persones importants per a mi deixen de trobar interessant el que comparteixo? Què passaria amb la meva autoimatge? Tindria prou maduresa per mantenir-me fidel als meus valors? Canviaria?

La meva vivència m’ha fet pensar molt sobre la vulnerabilitat dels adolescents, dels nens i també dels adults respecte a la nostra autoimatge i autoestima. El ritme de la nostra societat ens porta a una necessitat absoluta d’exhibir-nos, basem el nostre benestar en el que la resta pensa sobre el que mostrem. Moltes vegades, ara, el benestar no depèn del que pensi sobre mi mateix, ni tant sols del que pensen els altres de nosaltres, sinó que basem el benestar en si als altres els hi sembla interessant la imatge que mostrem. El nostre benestar s’ha de basar en els nostres desitjos, en fer el que m’agrada o senzillament en ser com sóc.

Crec que necessitem educar nens emocionalment sans i estables, apoderar-los perquè siguin capaços de defensar les seves opinions. Adolescents que puguin contactar realment amb el seu jo i mostrar-lo al món sense problemes, sense dubtes. Cal donar valor als nens i adolescents pel que SÓN, no pel que poden fer.

Comencem a donar més valor al SER i no tant al FER. Tenim molt a reflexionar…

Leave a reply