';


NAVEGANT PER LA VIDA

 

Aquest escrit d’avui va dedicat als petits i les petites de la casa. Es tracta d’una història, una història d’un riu que està dins nostre…

“Fa molt i molt temps en una terra molt i molt llunyana unes persones molt sàvies van descobrir un secret molt important, un secret que ajudava a les persones d’aquella terra a estar tranquil·les i calmades. Un secret molt ben guardat i que no coneixia ningú fora d’aquella terra. Jo, però, sóc afortunada de saber aquell secret tan ben guardat i avui he decidit compartir-lo amb tu:

Dins de totes les persones existeix un riu, un riu per on naveguem durant la nostra vida. Aquest és un riu ample, d’aigües clares i tranquil·les, sempre que hi naveguem amb la nostra barqueta ens sentim calmats i a gust. Si ara tanques els ulls i respires podràs notar aquesta petita barqueta que hi ha dins teu i com va navegant tranquil·lament pel riu. Si t’hi fixes bé també podràs notar com aquesta barqueta es balanceja suament pel riu, notant l’agradable moviment de l’aigua. Segur que també pots notar l’escalfor del sol i el suau bufar del vent. Quan naveguem per aquest riu és quan ens passen coses interessants, quan estem contents, quan parlem amb els nostres amics o les nostres amigues, quan el pare o la mare ens donen algun consell i l’escoltem. Quan naveguem per aquest riu la vida acostuma a ser fantàstica i calmada.

Però atenció, perquè en aquest riu hi ha dues ribes superperilloses. Una de les dues ribes està plena de cocodrils amagats entre plantes i arbustos. Quan s’està en aquesta riba no veiem gran cosa, tot és molt confús i ja no ens sentim calmats i satisfets. Quan la nostra barqueta s’atura en aquesta riba és perquè ens sentim mooolt enfadats, mooooolt tristos, tenim moooolta por o estem mooooolt contents (contents d’aquella manera que no escoltem a ningú, d’aquella manera que saltem al sofà o al llit, etc.). L’altra riba que hi ha en aquest riu dona a la sabana, on hi ha un lleó terrible, un lleó superfort i que no es vol moure del seu lloc. Quan volem fer les coses a la nostra manera, quan no volem escoltar consells d’altres persones ni el que ens diu el pare ni la pare, estem deixant que la nostra barca es dirigeixi cap aquesta sabana.

Ara, tu també coneixes aquest secret, el secret de com poder navegar tranquil·lament per la vida. Ara tu ja saps que si et sents mooolt enfadada, moooolt trista, tens moooolta por o estàs moooolt contenta (ja saps quina manera de contenta vull dir) vol dir que la barqueta per la que vas navegant s’està acostant a la riba dels cocodrils. Ara ja saps que si no vols escoltar consells o opinions, vols fer les coses a la teva manera sí o sí, vol dir que t’estàs acostant a la sabana, al lleó. Quan te n’adonis pots respirar una estoneta i deixar que la teva barqueta torni al mig del riu, a navegar tranquil·lament, notant el balanceig de la barca, el sol i el vent suau.

Ara tu ja ets una de les persones sàvies que coneix el secret de la vida i ja pots decidir per on vols navegar”.

Història inspirada en el Riu del benestar descrit en el llibre El cerebro del niño de D. J. Siegel i T. Payne Bryson.

Et proposo que facis el dibuix del teu riu amb les dues ribes, la dels cocodrils i la dels lleons (si vols m’ho dius i et puc passar la que he fet jo). Una vegada tinguis fet i pintat el dibuix, pots anar marcant amb una línia, si vols cada dia d’un color diferent, com ha estat la navegació durant aquell dia, si has navegat pel mig del riu o has anat a parar a una o altra riba.

Pare i/o mare aquí et deixo uns petits consells per ajudar al vostre fill o la vostra filla a navegar pel mig del riu durant la seva vida i en especial aquests dies de confinament:

  1. Seguir un horari amb les rutines diàries d’higiene, fer el llit, parar taula, però ara també hi hem d’incloure una estona per a fer deures o feina de l’escola i també una estona de joc lliure, de joc en família, d’exercici, de lectura…
  2. Reduir el temps que utilitzem les pantalles com la TV, tauleta, consola, etc. Podem jugar-hi i mirar la TV però amb un temps limitat.
  3. Quan la barca hagi anat a parar a una des les dues ribes, primer hem de ser conscients d’en quina riba està aturat el vostre fill o la vostra filla, enmig del caos dels cocodrils o en la rigidesa del lleó. Una vegada identificada la riba, acompanyar emocionalment, connectar en com se sent i durant uns moments estar al seu costat, respirant amb ell o ella i connectant amb el què està sentint. Ara no és moment de fer res, només d’entrar en sintonia amb l’infant. Quan la sintonia és real l’emoció normalment comença a baixar, llavors és quan podem parlar del què ha passat, posar un límit, explicar que pensem nosaltres, etc. És important donar cabuda a l’emoció i deixar que baixi per poder parlar, fer-ho a l’inversa no acostuma a ser efectiu.
  4. Connectar amb la vostra barqueta (no només la tenen els vostres fills i filles) i que aquesta navegui pel mig del riu, adonant-vos si s’apropa a alguna de les dues ribes. Aquest riu ens acompanya tota la vida, per tant és important tenir-lo present!!!!!

Espero que us sigui d’ajuda en aquests dies complicats per tots, pares, mares, fills i filles.

Leave a reply