';


FASE D’INCUBACIÓ

Estic en fase d’incubació. I no parlo de cap malaltia, sinó de creativitat. Potser sona una mica estrany, però és així. El començament d’un any pot ser un bon moment per donar-nos permís per parar. Parar i connectar amb el nostre interior. Respirar calma. Respirar un espai de no fer, respirar un espai de contacte. Respirar el contacte amb el nostre món.

La fase d’incubació és necessària en tot procés creatiu. Primer tenim moment de preparació on busquem, analitzem i mirem de realitzar la nostra idea de diferents maneres. Després apareix aquest moment interior d’incubació, de contacte amb un mateix. I moltes vegades d’allunyar-se de la idea, deixant que aquesta flueixi dins nostre sense enfocar-hi massa l’atenció.

I de sobte, sense tenir-ho planificat arriba el dia en que tot té sentit, on tot s’estructura. Apareix un moment d’il·luminació, on tot el que s’està gestant a nivell interior troba la manera d’expressar-se cap enfora. Per últim, serà necessari verificar si el producte creatiu és fidel al pensament creatiu original. Si la materialització és fidel a la idea.

La creativitat, tal com l’entenen molts psicòlegs humanistes, és un tret de la personalitat, una actitud i podem desenvolupar-la. Per tant, tots podem ser creatius, per ser-ho és necessari que ens mostrem oberts a l’experiència, que mantinguem una actitud independent i un ferm equilibri intent.

El producte final pot ser qualsevol cosa nova, que s’adapti a la realitat, que tingui una estètica i una transcendència i que sigui realitzable. A partir d’aquí, deixem volar la imaginació…

I així em trobo ara… parant, respirant i deixant espai perquè les idees s’acomodin, s’assentin i reposin. Quan arribi el moment exterioritzaré tot el que està passant dins meu.

Leave a reply