';


DIES DE CONFINAMENT

Ara que ja portem uns dies a casa és un bon moment per anar mirant com gestionem tot aquest temps, com transitem per aquests dies que estem vivint. Adonar-nos del que ens costa de tot això que està passant i poder connectar una mica en quins són els nostres missatges que s’activen en aquests moments.

T’explico què m’està passant a mi per si pot ajudar-te. Divendres, quan vaig tancar el Centre em va envair un gran sentiment de tristesa i culpabilitat. No fa ni un any que he obert, veure que havia de tancar em va fer mal i em va connectar amb tots els meus missatges relacionats amb el fer, el treballar, la productivitat, el ser una bona professional…  M’he permès aquests dies per veure com és tot això en mi i com és donar-me permís per parar, per estar a casa i no fer res del que habitualment és considerat productiu. I reconec que hi ha moments difícils on parar em resulta complicat, moments on em surten totes aquestes ganes de fer, on surten totes les meves creences més profundes en torn a la productivitat, en torn al que es ser una bona treballadora.  De fet tinc uns quants llibres per llegir, no com a lectura de plaer, sinó com a lectura més professional i uns quants projectes i idees a desenvolupar durant aquests dies. I està bé poder-ho fer, però fer-ho des de la calma i des del plaer, no des de l’obligació o des de les meves creences. Donar-me permís per reflexionar i veure com tot això s’està movent dins meu m’ajuda a conèixer-me una mica més, a ser més conscient de qui vull ser.

Per una altra banda viure tot això em fa adonar de la importància de deixar de pensar en jo com a individu per pensar en la globalitat de la humanitat. Deixar de pensar en el que a mi em va bé o a mi m’interessa, per passar a pensar en el que va bé i és curós per tota la humanitat. Em fascina adonar-me de com individualment podem ajudar-nos tant! I m’emociona veure els carrers buits i tot el que representa això. Se que estem preparats per fer-ho, perquè crec en les persones i en la nostra capacitat per regular-nos segons el que necessitem en cada moment.

I a través d’aquestes dues reflexions et proposo dos petits exercicis. El primer consisteix en una autoreflexió per observar quines són les creences que t’afloren en aquests moments, quines són aquelles pors o dubtes que apareixen i fan més difícil aquest confinament. Fes un llistat d’aquestes creences, d’aquest diàleg intern que utilitzes per jutjar-te i criticar-te i que fa ampliar la por i els dubtes. I mira com pots transformar-les, una a una, en missatges positius, en missatges que sí tenen a veure amb el que tu vols ser, en missatges per donar-te permís per parar, descansar i gaudir.

El segon exercici es tracta d’una breu meditació diària connectant des del teu cor amb el cor de totes les altres persones que també estan a casa teva, la teva família, els teus amics i també aquelles persones que no coneixes, però que units estem transformant el món. Connecta primer amb la teva energia per després poder-la expandir més enllà de tu, notant com arriba un moment en que et fons amb la resta de gent. Respira profundament i poc a poc torna a recollir l’energia, deixant que reposi novament al teu cor. Finalment agraeix aquest dia i aquest moment. Des de casa meva t’incloc en la meva meditació i et dono gràcies per la teva presència més enllà de tots els límits visibles.

Gràcies.

Leave a reply